martes, septiembre 25, 2007

Mi realidad del catalán en Barcelona

Por si no lo sabéis vivo en Barcelona (España), capital de la comunidad autónoma Cataluña cuya lengua autóctona y co-oficial es el catalán.

Últimamente me he estado fijando si en mi vida diaria respecto a la sociedad (no en mi circulo íntimo) puedo hablar tranquilamente en mi lengua materna y con la que me siento identificado, en catalán y en mi ciudad, Barcelona, y lo cierto es que de momento me está empezando a preocupar de verdad.

Por poner un ejemplo, en restaurantes, locales y demás ha habido últimamente un aumento muy significativo de personal inmigrante centro-sud/americano que viene a nuestro país a ganarse el pan, y ya que ellos ya hablan castellano, aquí lo siguen hablando como es lógico. Otro ejemplo sería el servicio de atención al cliente de las empresas de telecomunicaciones, como por ejemplo Orange, las cuales seguramente tienen un "callcenter" fuera de nuestras fronteras aunque esto no lo sé muy seguro. Lo que si sé es que es que casi el 100% de las veces me atiende alguien con acento centro-sud/americano (muy amable) al que he de acabar pasando al castellano para mantener una conversación fluida y sobretodo eficaz (que para eso he llamado).

No sólo el aumento de la inmigración sudamericana sino de la inmigración que hace ya bastantes años sufrió Cataluña durante la revolución industrial, atrayendo a mucha población andaluza la cual nos ayudó a progresar y a crear riqueza en el país (catalán). Parte de ésta población aprendió el catalán pero otra parte no.

No quiero generalizar, sólo quiero mostrar mi realidad diaria, a dónde voy, con quien hablo y en que idioma lo puedo hacer, así que iré actualizando éste "post" comentando el lugar, persona e idioma en el que he podido entablar una conversación para que al pasar el tiempo, yo pueda sacar conclusiones sobre mi vida y mi entorno.

Supermercados:
1. Mercadona (ubicación): He preguntado un producto a un reponedor y me ha hablado en castellano con acento andaluz, no ha entendido lo que le he preguntado así que he cambiado al castellano con lo que me ha entendido a la primera. En la caja, la cajera me ha atendido en castellano (con acento andaluz) y no ha habido ninguna conversación.

Cines:
1. Cinesa Diagonal (ubicación): Tanto en la taquilla como dentro de las instalaciones me han atendido en catalán sin ningún tipo de problema y a la primera.

Servicios:
1. Telefónica Online (enlace): Aunque la web se encuentra tanto en castellano como en catalán, el servicio al cliente a través de correo electrónico se me ha realizado completamente en castellano, a pesar de que el alta la realicé a través de su web en catalán. Todas las notificaciones de la confirmación del pedido y otras se han realizado en castellano.

2. Aigües de Barcelona (enlace): Aunque la web se encuentra tanto en castellano como en catalán, el servicio al cliente a través de correo electrónico se me ha realizado completamente en castellano, a pesar de que el alta la realicé a través de su web en catalán. Todas las notificaciones de la confirmación del pedido y otras se han realizado en castellano.

Bancos:

1.1 La Caixa (enlace): El servicio al cliente a través de correo electrónico se ha realizado de forma bilingüe. Yo escribo el correo en catalán y recibo una respuesta en castellano. Aunque su web se encuentra disponible en catalán.

1.2 La Caixa (enlace): Se me ha atendido en castellano pero yo he podido mantener la conversación en catalán.

1.3 La Caixa (enlace): Se me ha atendido completamente en catalán.

2. Ing Direct (enlace): Toda la atención telefónica se realiza exclusivamente en castellano.

Restaurantes/Bares/Para tomar algo:
1. La Baguetina (enlace): He preguntado en catalán y como respuesta he obtenido: No entiendo el catalán. Así que he cambiado al castellano.

Tiendas:
1. Ikea Badalona (enlace): Se me ha atendido completamente en catalán, con todo el personal (que no es poco) con el que he hablado. Parece que todo el personal es catalán, no he visto a ningún argentino, peruano, rumano, magrebí, alemán, americano, chino, ...

11 comentarios:

Admin dijo...

Para mi, lo ideal sería hablar solo una lengua a nivel mundial.

Luego si cada uno quiere aprender otras lenguas para hablar con poblaciones geográfica, cultural o históricamente semejantes pues tampoco me parece mal. Y esa lengua en el caso de los sudamericanos y centroamericanos (con algunas excepciones) es el español.

Anónimo dijo...

Si el que expliques es una opinió personal llavors canvia el títol. Les experiències de que vagis al Mercadona i un inmigrant no et parli en català o bé truquis a Orange... Això no és una realitat del català a Barcelona, només la teva desafortunada experiència. Catalunya i Espanya hem dit moltes vegades que necesitem inmigrants i ells necessiten feina. Alguns ja sabien castellà. Altres ni això. Apendre un idioma no es fàcil. Els podem demanar que aprenguin català però no exigir. A més ells també son concients que trobaran feina més facilment si saben català. Hauries de veure la cuantitat de gent que l'està aprenent als instituts d'idiomes. A més a més els seus fills van a escoles i aprenen el català. Aquesta gent han fet un esforç molt gran per venir en resposta al nostre crit d'ajuda degut a la nostra baixa natalitat. A més tot això està passant a tot Europa. Així que tingues una mica de paciencia i tranquil·litat que només es qüestió de temps de que vagin aprenent la nostra llengua avui i demà els seus fills et parlin amb la llengua que més t'agradi.

Unknown dijo...

Buenas Cristian,

totalmente de acuerdo, te acuerdas de la conversación que tuvimos sobre la utilización de una única lengua a nivel mundial?, casi todos los presentes exceptuando tu y yo estaban totalmente en contra.

Un saludo !

Unknown dijo...

Hola anònim,

Com has pogut veure en el meu post, no he criticat la vinguda d'immigració (de tot tipus) a Catalunya, si no que fins i tot he comentat que gràcies a ella estem a on estem (quart paràgraf).

Sobre el títol del post, tens tota la raó i ja ho he canviat.

Aquest post no és una crítica, simplement es una observació personal.

Anónimo dijo...

Que grande pones hasta la ubicacion espacial!! y los pones por categorias... bruuutal jaja. Bueno despues de esta bromilla parece interesante tu idea de poner tu experiencia personal, pero esto de la lengua creo yo que empieza por uno mismo, en euskadi hay un dicho q dice lo siguiente:

"Hizkuntza bat ez da galtzen
ez dakitenek ikasten ez dutelako,
dakitenek hitzegiten ez dutelako baizik."


Que quiere decir:
----> Una lengua no se pierde porque los que no lo saben no la aprenden, sino que los que la saben no la hablan.

Bueno ahi queda, ahora estoy acatarrao y no tengo ganas de escribir más.jeje.

Anónimo dijo...

Començaré el comentari amb un dubte que fa temps que em passa pel cap: què fas escrivint el teu blog en castellà?
Entenc i comparteixo la teva preocupació sobre el futur del català. Intentaré que aquest post teu (força interessant) vagi una mica més enllà i et pregunto: i què proposes tu per tal de canviar la situació? Què se't passa pel cap per tal de millorar aquesta situació? I siusplau, no em responguis amb un simple "que es posin a estudiar, hòstia!" que ja ens coneixem ;)
Una abraçada i, per cert, jo tampoc estic a favor d'una llengua universal.

Unknown dijo...

Bones Cali !!

Començaré responent a la teva pregunta inicial.

El català per a mi és la meva llengua principal, la llengua materna i amb la que em sento a gust des de el punt de vista personal. Així doncs per a mi la utilització del català és un fet que em produeix apropament personal, diguéssim que és el meu idioma íntim.

Amb el castellà em passa el contrari, em sento fred, distant i apersonal.

Partint d'aquesta base (que pot canviar amb el temps, o no) el meu blog està enfocat (casi en la seva totalitat) a explicar aspectes tècnics de coses a gent que no conec, així que com no les conec em sento més a gust usant el castellà.

Per exemple, si fes un blog per a els meus amics, usaria el català ja que per a mi seria com si els hi estigués xerrant a ells directament.

Tot hi així hi han casos excepcionals, com per exemple amics als quals des de el primer dia xerro en castellà, però son pocs.

Resumint: Si he d'explicar alguna cosa a algú que no conec, o que simplement no hi tinc cap tipus de relació i/o afecte personal uso el castellà, i al contrari uso el català.

Respecte al resta de preguntes, en aquest escenari hi han dos protagonistes, l'immigrant que no sap l'idioma i els qui sí saben l'idioma.

Per part de qui sí sap l'idioma, el que no s'ha de fer és a la primera de canvi canviar l'idioma ja que així no li estàs fent cap favor a l'altre persona. Una altre tècnica és dir-li en castellà i després repetir el mateix en català. O repetir el que ell t'ha dit (per exemple en formulació de pregunta) en català. Per exemple: Cuanto le pongo ? -> Que quant em poses ?... Així ja li començarà a sonar el tema... A més a mes hi han casos en que l'altre no sap parlar el català però si l'entén, així que et pot mantindre una conversa bilingüe i així l'altre persona també aprèn.

Per part de qui no sap l'idioma, el primer que s'ha de tenir es voluntat d'aprendre, a més a més cal recordar que el català no dista molt del castellà (com si pot passar per exemple amb les llengües germàniques). A més a més l'aprenentatge de l'idioma autòcton facilita la integració ja que t'apropes a les costums locals i aquesta és una altre, la voluntat d'integració. També és important un aspecte que ha comentat l'anònim i és que hi han molts cursos de català i crec que la generalitat en subvenciona a immigrants que el desconeixen.

Què et sembla ?

PD: Per cert, en el tema de la llengua universal (com a llengua de suport a la llengua materna) m'estic adonant de que la gent de "lletres" sol estar en contra, en canvi la gent de "ciències" sol estar a favor... també resulta curiós.. :D

Una abraçada !

Anónimo dijo...

Ui el que m'has dit!!! M'has dit de lletres!!! Yo te mato!! A la UB als de psicologia ens consideren de ciències (quan vulguis, ho discutim, estic convençut de que no hi estàs d'acord).

Gràcies per l'aclaració al respecte de l'idioma del teu blog.

T'explicaré com veig la situació dels immigrants, concretament d'aquells que no saben l'idioma i viuen a Barcelona. "Lo" trist de la situació és que trobo que no necessiten el català per tal d'integrar-se... vull dir, viuen i acostumen a treballar en ambients on el català amb prou feines s'escolta. Per tant, a aquesta gent els hi hauríem de buscar un al·licient, una motivació per tal d'aprendre el català. Xq tal com jo ho veig, el problema és que no necessiten pas per res el català. I no crec que l'opció de negar-nos a parlar amb ells en castellà solucioni el problema (però la teva idea de parlar-los en els dos idiomes m'agrada, tot i que alenteixi la conversació).

Està clar que la segona generació d'immigrants (que no seran tal, ja que seran catalans de ple dret) coneixeran el català i depenent de les seves amistats el parlaran amb més o menys assiduitat (com fem els fills d'immigrants espanyols). Però hauríem de fer alguna cosa per motivar la primera generació.

Potser en altres punts de Catalunya és diferent i no saben parlar en castellà... o parlen tots dos idiomes, no ho sé... només sé (o crec) que el català a Barcelona (o si més no, a Sants)perilla.

I ja callo, que he xerrat massa.

Anónimo dijo...

1) "Tot hi així hi han casos excepcionals, com per exemple amics als quals des de el primer dia xerro en castellà, però son pocs."

Este párrafo te ha salvado por un lado en lo que a mi respecta, xd intuyo que yo soy una de las excepciones. Pero por otro lado los que habláis y escribís en catalán deberíais ser más críticos y estrictos con vuestra ortografía. Y es que cometes en esas 2 líneas varios errores ortográficos, de esos que tanto te disgustan cuando los ves en castellano escrito por latinos o canarios xd:

i) "Tot hi així" hace daño a la (Windows) vista, debería ser "Tot i així"
ii) "hi han" está mal amigo, su uso, aunque extendido, es incorrecto, deberías haber puesto "hi ha casos excepcionals" y en ese mismo post lo usas mas veces, lo que me hace pensar que no es un descuido.
iii)"Son" del verbo ser o ésser, lleva tilde, cerrada en la o.
iiii) "des de el primer dia" debería ser "des del primer dia"


2)Es raro que Aigües de Barcelona te conteste en castellano, ahí sí que me parece digno de mención y un error flagrante.


3)Cuando recibí las cartas para votar en las municipales, solo "los verdes" y el PP enviaron la carta en bilingüe. El resto solo en catalán, lo cual me pareció bastante desafortunado, mala manera de hacer política.


4)Y por último, confirmo que hay cursos gratuitos de catalán para inmigrantes y supongo que para cualquier persona, con sus libritos, su material y todo super guay. Si quieres más referencias pregunta a Marisol. xd

Unknown dijo...

Buenas Cristian,

En efecto tu estás entre las personas excepcionales.. xd

Te agradezco el comentario pero aún más, te agradezco las correcciones !! Gracias a la gente que me corrige, como tu, espero algún día poder escribir a la perfección sin interferencias entre las dos lenguas que hablo, así que no tengas ningún reparo en corregirme, siempre ! Por cierto, hay más errores aparte de ese párrafo ?

Respecto a tu confirmación de cursos en catalán, yo puedo ir y pedir los libros y material diverso, de forma gratuita ? Estaría bien tenerlo en caso de dudas. O como material de soporte.

Un saludo!

Anónimo dijo...

Bueno, todos cometemos errores en menor o mayor medida, los que son por descuidos puntuales no son preocupantes, así que tranqui. Tampoco haré de corrector ortográfico xd.

Sobre el curso, todos pueden ir y es gratis, aunque el libro sí hay que pagarlo.